Comunicació
L’espai mare-nadó canvia de lloc
L’espai mare-nadó canvia de lloc
La primera sessió serà el divendres 13 de febrer a l’Hospital d’Olot.
L’Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa (EPTG) ha programat per aquest primer trimestre del 2026 una nova edició de l’espai mare-nadó, un servei en què els pares i mares amb nadons de fins a 12 mesos poden resoldre dubtes i compartir les seves experiències durant aquesta primera etapa.
S’hi pot accedir sense cita prèvia i els assistents poden compartir dubtes, qüestions, experiències i vivències d’aquesta etapa tan especial de la vida de tothom. Hi intervenen diferents professionals de l’àmbit de la salut pediàtrica com infermeres, pediatres o referents de benestar emocional.
Durant aquesta estona es pretén escoltar les famílies i acollir les seves inquietuds, dubtes o propostes. Principalment la sessió se centra en un tema, però es dona sempre prioritat al diàleg que pugui anar sorgint.
Durant aquest primer trimestre, les sessions previstes són les següents:
- 13 de febrer: “Malalties més freqüents dels 0 als 2 anys”, amb el pediatre Anton Foguet.
- 27 de febrer: “La importància de l’autocura en la criança”, amb la RBEC Gemma Grabalosa.
- 13 de març: “L’alimentació el primer any de vida”, amb la infermera pediàtrica Vero Astudillo.
- 27 de març: “El vincle amb el nadó”, amb el RBEC Ramon Ramírez.
En aquesta edició es canvia l’espai i es farà a l’aula de docència de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (planta 2, al costat de la recepció d’admissions). L’espai mare-nadó està obert a tota la població de la Garrotxa i no cal cita prèvia. Tot i això, es demana màxima puntualitat. Les sessions són sempre a les 10:45 h.
Rècord de donacions de teixits a l’Hospital d’Olot durant aquest 2025
Rècord de donacions de teixits a l’Hospital d’Olot
durant aquest 2025
Concretament se n’han fet 59, 10 més que el 2024.
La primera donació de còrnia a l’Hospital d’Olot es va fer el 2018.
L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha assolit aquest 2025 el rècord en donació de teixits, amb 59 donacions. Totes han estat donacions de còrnies i, una d’elles, també de multi teixits, concretament pell, ossos, tendons, còrnies i vàlvules cardíaques. Aquests resultats consoliden una tendència a l’alça dels darrers anys, sobretot fruit de la coordinació i el treball de la Comissió de Donació de la Fundació.
L’evolució de les donacions de teixits a l’Hospital mostra un creixement sostingut que s’ha accentuat aquests darrers tres anys: 2018 (6), 2019 (16), 2020 (10), 2021 (5), 2022 (9), 2023 (26), 2024 (49) i 2025 (59). Amb aquestes dades, l’Hospital d’Olot es consolida com un dels hospitals comarcals de la Regió Sanitària de Girona on més donacions es fan, conjuntament amb Figueres i Palamós. De fet, el 2024 es va situar com el dotzè hospital de Catalunya en extracció de teixits, encapçalant la llista de centres gironins.
Aquest increment de les donacions es deu a dos factors importants: la coordinació i constància de l’equip multidisciplinar que cobreix la majoria de serveis, unitats i torns del centre; i la conscienciació de les famílies per donar els teixits dels seus familiars.
Un dels aspectes que podria facilitar la donació és el Document de Voluntats Anticipades (DVA). De les 329 històries clíniques que es van revisar perquè poguessin ser possibles donants, només 35 (un 9,2%) tenien el document fet. Deixar constància per escrit del desig de ser donant ajuda a respectar la voluntat de la persona i evita que, en moments emocionalment difícils, el pes de la decisió recaigui sobre la família i faciliti les tasques dels professionals.
Segons Anna Grabolosa, infermera i membre de la Comissió, el repte a partir d’ara és arribar a més persones fora de l’àmbit hospitalari: “Estem intentant impulsar les donacions a domicili, conjuntament amb els Centres d’Atenció Primària de la comarca i amb els Programes d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES)”.
Revisió d’eines pronòstiques per predir la mortalitat en pacients grans amb fractura de maluc
Revisió d’eines pronòstiques per predir la mortalitat en pacients grans amb fractura de maluc
Es tracta d’un article publicat a la revista científica Cureus i elaborat per professionals de la Fundació.
La revista Cureus ha publicat recentment un article de revisió sistemàtica que analitza les eines pronòstiques disponibles per predir la mortalitat en persones grans amb fractura de maluc. L’estudi ha estat elaborat per Gemma Badosa, cap de servei d’atenció intermèdia, Estel Call, resident de medicina familiar i comunitària que va finalitzar la seva residència el mes de juliol, Joan Carles Trullàs, cap de servei de medicina interna i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i Jordi Amblàs, professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i director d’Atenció Integrada del Departament de Salut. L’estudi té com a objectiu conèixer les diferents eines pronòstiques de mortalitat a 3, 6 i 12 mesos després d’una fractura de fèmur en pacients de més de 65 anys.
La revisió conclou que existeixen múltiples eines per predir la mortalitat en adults d’edat avançada amb fractura de maluc, sobretot a 30 dies i 12 mesos. Amb els resultats obtinguts, no es pot destacar cap eina com a gold-estàndard, és a dir, com a millor eina disponible. Les que més destaquen són aquelles que fan una valoració més multidimensional (cognitiva, funcional, comorbiditat, etc.)
Cureus es tracta d’una revista científica mèdica internacional d’accés obert.
SERVEI DE CATALÀ I SALUT
Fruït d’un conveni des del març del 2009 amb el Consorci de la Normalització Lingüística, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha potenciat un projecte conjunt que té com a objectiu reflexionar la diversitat i els hàbits lingüístics i la importància de fer del català una llengua comuna.
L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa és el primer centre hospitalari en adherir-se al voluntariat per la llengua. El projecte no és només innovador, sinó que pot ser un bon model per a la resta del territori.
El Departament de Cultura, als Premis Pompeu Fabra 2012, va premiar l’Hospital d’Olot a la categoria de Voluntariat Lingüístic que s’atorga a una iniciativa que hagi afavorit l’extensió de l’ús del català.
A més, cada any s’intenta potenciar i millorar l’ús del català en aquest àmbit professional mitjançant activitats de tota mena. El 2016, s’ha presentat un material elaborat pel Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental. Les tècniques Neus Farré, Rosa Maria Llunell i Núria Rossell van elaborar-lo per a la Fundació Hospital de Sant Celoni. D’aquesta Guia, el Servei de Català d’Olot-La Garrotxa ha seleccionat una part d’informació de l’apartat imatge i comunicació i la de l’apartat de Convencions gràfiques. Aquest material, sense alteracions, es pot consultar a continuació.
Guia lingüística de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa