Comunicació
L’Hospital d’Olot implanta un sistema automatitzat de traçabilitat per a l’instrumental quirúrgic
L’Hospital d’Olot implanta un sistema automatitzat de traçabilitat per a l’instrumental quirúrgic
La digitalització del procés d’esterilització millora la seguretat del pacient, optimitza els processos i elimina
el registre manual en paper.
L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha implantat un nou sistema automatitzat de traçabilitat per a l’instrumental quirúrgic i el material sanitari reutilitzable de les àrees d’esterilització i quiròfan.
Fins ara, el seguiment i control d’aquest material es feia de manera manual. Des d’aquest mes de març, el centre ha fet un pas endavant amb la digitalització del procés mitjançant un nou software, que permet registrar automàticament totes les fases del circuit d’esterilització.
El sistema incorpora etiquetes amb codi de barres que fan possible el seguiment bidireccional de cada peça instrumental des que es rep fins que es distribueix, un cop esterilitzada. D’aquesta manera, es controlen exhaustivament totes les etapes del procés: neteja, desinfecció, empaquetat, càrrega i descàrrega dels esterilitzadors, i emmagatzematge i distribució, amb la qual cosa s’eliminen completament els registres en paper.
A més, el sistema permet associar cada instrument utilitzat amb el pacient i el procediment corresponent, de manera que es pot conèixer amb exactitud tot el circuit que ha seguit aquest material abans de la seva utilització. Això garanteix una traçabilitat completa i individualitzada, permetent consultar en qualsevol moment totes les fases del procés d’esterilització vinculades a una intervenció concreta.
Aquesta implantació garanteix el seguiment individual de cada instrument i assegura el registre automàtic de totes les fases, cosa que contribueix a una major eficiència operativa i a la reducció d’errors.
El Servei d’Esterilització, situat a l’Àrea Quirúrgica, té un paper essencial en el funcionament diari de l’Hospital, ja que assegura i garanteix que tot el material utilitzat en procediments clínics i quirúrgics compleixi els estàndards de qualitat i seguretat.
La incorporació d’aquesta tecnologia permet disposar d’informació precisa i a temps real i, per tant, facilita la presa de decisions, impulsa la millora contínua de processos i reforça la seguretat del pacient.
L’Hospital d’Olot utilitza un nou suport analgèsic per alleugerir el dolor durant el part
L’Hospital d’Olot utilitza un nou suport analgèsic per alleugerir el dolor durant el part
Es tracta de l’òxid nitrós, un gas analgèsic. D’aquesta manera el centre amplia les opcions d’analgèsia no invasiva i afavoreix un part més respectuós i menys medicalitzat.
L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha incorporat recentment l’ús de l’òxid nitrós com a suport analgèsic durant el treball de part. Aquesta nova pràctica assistencial permet alleugerir el dolor de les contraccions duna manera segura i no invasiva, amb un efecte ràpid, la qual cosa amplia les opcions d’analgèsia disponibles per a les dones que pareixen al centre.
L’òxid nitrós és un gas analgèsic que mescla òxid nitrós (50%) i oxigen (50%), i que la mateixa gestant pot administrar-se mitjançant un broquet durant les contraccions. L’efecte es produeix al cap de pocs segons, entre 30 i 60, i desapareix ràpidament quan es deixa d’inhalar, fet que permet a la dona mantenir el control i participar més activament en el procés del part.
Aquest mètode proporciona alleujament del dolor lleu o moderat, sense eliminar completament les sensacions del part, i es presenta com una alternativa o complement a d’altres opcions analgèsiques, com l’epidural. A més, no s’acumula a l’organisme i no té efectes significatius sobre el nadó, ja que s’elimina ràpidament del cos de la mare.
Per garantir un ús adequat del sistema, el personal sanitari de sala de parts i d’atenció al part ha rebut formació específica sobre la manera d’utilitzar-lo i sobre les indicacions i precaucions associades. L’administració del gas es fa sempre sota supervisió professional i a sala de parts.
La introducció d’aquesta tècnica forma part de l’aposta de l’equip d’obstetres, llevadores i anestesiòlegs per oferir una atenció al part més respectuosa i centrada en les necessitats de les dones. Amb aquesta nova eina, el centre amplia el ventall de recursos per afavorir un part poc intervingut que mantingui, però, els estàndards de seguretat i qualitat assistencial.
Més parts aquest 2025
Aquest 2025, l’Hospital d’Olot ha registrat un increment del 19% en l’activitat obstètrica, amb un total de 449 parts, respecte els 376 del 2024. La majoria d’aquests parts han estat vaginals eutòcics (311), dels quals 99 han estat naturals. Només s’han fet instrumentacions obstètriques en 61 naixements, una proporció molt baixa. També s’han fet 77 cesàries, sent el millor percentatge de la Regió Sanitària de Girona; 26 de les quals amb acompanyament per part de la parella a quiròfan.
A més, un 89,4% de les dones de la Garrotxa han decidit parir a l’Hospital d’Olot aquest 2025, una xifra superior a l’any passat i que reflexa la confiança en l’equip de llevadores i obstetres del centre.
Les Nacions Unides reconeixen la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa en la seva tasca envers la protecció als infants
Les Nacions Unides reconeixen la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa en la seva tasca envers la protecció als infants
La Unitat es converteix en el primer partner de l’Estat espanyol al Children’s Environmental Health Collaborative d’UNICEF, un compromís que tenen 64 entitats arreu del món
Aquesta aliança ve donada per la tasca de la PEHSU envers la protecció als infants dels impactes del canvi climàtic i la degradació ambiental a través d’accions com proporcionar assistència clínica als infants i les seves famílies afectats per exposicions a riscos ambientals, contribuir a la investigació sobre els impactes específics del canvi climàtic i la degradació ambiental en la salut infantil i compartir orientació, eines i bones pràctiques per protegir els infants d’aquests impactes. Des de la PEHSU, amb aquest reconeixement, proporcionaran a les Nacions Unides l’assistència tècnica, experiència i recursos tècnics sobre la salut ambiental infantil.
La PEHSU esdevé, així, el primer soci o partner de l’estat espanyol reconegut per les Nacions Unides al Children’s Environmental Health Collaborative, una consideració que tenen 64 entitats arreu del món, entre les quals destaquen governs de diferents països, universitats, centres sanitaris com el Karolinska Intitutet de Suècia o entitats com Save The Children o Human Rights Watch. Totes aquestes institucions comparteixen el seu compromís amb una visió d’entorns saludables per a nens sans, que tots els infants mereixen créixer en un entorn net, saludable i sostenible, i creuen que treballar junts ens ajudarà a aconseguir-ho més ràpidament.
La consellera de Salut, Olga Pané, assenyala que “no podem fer més que felicitar a la Unitat mediambiental pediàtrica de la Garrotxa i a l’Hospital d’Olot per aquesta aliança amb les Nacions Unides, essent la única entitat que el té de tot l’Estat”, fet que suposa un pas més cap a la seva consolidació com a unitat mediambiental de referència a Catalunya. Per la consellera, aquesta acreditació internacional, que arriba després de 10 anys de feina de la PEHSU, “posa en valor la seva feina en un tema cada vegada més important: els problemes de salut relacionats amb l’entorn, com ara la progressiva industrialització i degradació ambiental o el canvi climàtic en el qual ja estem immersos” i afegeix que “aquests fets ens obliguen a actuar davant les conseqüències que poden tenir en la salut de les persones, especialment els més vulnerables, els infants”.
PEHSU.CAT, un projecte pioner a Catalunya amb 10 anys de trajectòria
Les Unitats de Salut Mediambiental Pediàtrica o PEHSU (per les seves sigles en anglès de Pediatric Environmental Health Specialty Unit) són unitats clíniques dedicades a l’atenció i maneig dels problemes de salut a la infància relacionats amb l’entorn, amb origen a Nord-amèrica i amb el reconeixement de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). PEHSU.CAT, amb seu a la Garrotxa, és una unitat d’aquestes característiques pionera a Catalunya, des d’on es realitzen activitats assistencials com el cribratge mediambiental de l’embaràs, la consulta de cessació tabàquica de l’embaràs, o la consulta de pediatria ambiental, entre d’altres, o activitats comunitàries de salut ambiental escolar (qualitat de l’aire, mobilitat activa) o de prescripció de natura. A més, realitza formació i recerca en aquest àmbit.
Els inicis de PEHSU.CAT remunten al 2016, quan es va crear la Consulta de Pediatria Ambiental (CPA), en el marc de l’Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa, de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i l’Atenció Primària i Comunitària de l’Institut Català de la Salut. Aquesta Consulta de Pediatria Ambiental, la primera de Catalunya, prestava servei no només a pediatria sinó també a altres, especialment a obstetrícia, en col·laboració amb altres serveis de dins i fora de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
El 14 de novembre de 2017 s’inaugura públicament la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica (PEHSU), situada a la Garrotxa, que continuava i ampliava l’experiència de la CPA, amb la incorporació de nous membres a l’equip i de nous projectes. Actualment, la unitat està formada per un pediatre mediambiental, una infermera mediambiental, i una ambientòloga (i infermera). La previsió en un futur pròxim és d’incorporar progressivament nous perfils professionals (neuropsicòleg infantil, tècnic socioambiental…) i de gestió (auxiliar administratiu, gestor de projectes).
Entre les tasques que duu a terme hi ha avaluació clínica d’infants amb sospita d’exposicions mediambientals de risc o patologies mediambientalment relacionades; assessorament sobre factors mediambientals que afectin la salut maternoinfantil; atenció a embarassades d’alt risc ambiental per exposició a drogues il·legals, alcohol i altres tòxics ambientals que puguin afectar la salut del fetus; suport clínic durant l’embaràs, la lactància, la infància i adolescència en situacions especials en què se sospiti exposició de risc per tòxics ambientals que puguin afectar la salut fetal, infantil i de l’adolescent; diagnòstic i tractament, etc.
El pediatre ambiental de la Unitat, Ferran Campillo, destaca que des de la Garrotxa “estem contribuint a crear una xarxa de referents de salut mediambiental pediàtrica a tot Catalunya perquè cada infant i adolescent pugui tenir a prop un referent de salut mediambiental pediàtrica”, un treball en xarxa que ja fa temps que s’ha estès arreu del territori.
L’impacte del risc mediambiental en els infants
La progressiva industrialització i carbonització de l’economia ha incrementat la contaminació a la major part dels països del nostre entorn en les últimes dècades, afectant la qualitat dels hàbitats naturals on viuen els nostres infants. Més del 40% de les malalties atribuïdes als factors de risc mediambiental i el 88% de la càrrega de mortalitat i malalties relacionades amb el canvi climàtic, recauen en infants menors de 5 anys, els quals sols representen el 10% de la població.
Segons l’OMS, un dels principals i més importants reptes sanitaris del present segle és l’abordatge de la salut mediambiental pediàtrica. Aquesta subespecialitat pediàtrica engloba el diagnòstic, el tractament, i fonamentalment la detecció i la prevenció de les malalties infantojuvenils causades per l’exposició preconcepcional, periconcepcional, transplacentària i postnatal als contaminants mediambientals físics, químics, biològics i socials. També aborda la creació d’espais saludables per als infants als llocs on naixen, creixen, juguen i aprenen.
SERVEI DE CATALÀ I SALUT
Fruït d’un conveni des del març del 2009 amb el Consorci de la Normalització Lingüística, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha potenciat un projecte conjunt que té com a objectiu reflexionar la diversitat i els hàbits lingüístics i la importància de fer del català una llengua comuna.
L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa és el primer centre hospitalari en adherir-se al voluntariat per la llengua. El projecte no és només innovador, sinó que pot ser un bon model per a la resta del territori.
El Departament de Cultura, als Premis Pompeu Fabra 2012, va premiar l’Hospital d’Olot a la categoria de Voluntariat Lingüístic que s’atorga a una iniciativa que hagi afavorit l’extensió de l’ús del català.
A més, cada any s’intenta potenciar i millorar l’ús del català en aquest àmbit professional mitjançant activitats de tota mena. El 2016, s’ha presentat un material elaborat pel Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental. Les tècniques Neus Farré, Rosa Maria Llunell i Núria Rossell van elaborar-lo per a la Fundació Hospital de Sant Celoni. D’aquesta Guia, el Servei de Català d’Olot-La Garrotxa ha seleccionat una part d’informació de l’apartat imatge i comunicació i la de l’apartat de Convencions gràfiques. Aquest material, sense alteracions, es pot consultar a continuació.
Guia lingüística de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa