Les urgències menys greus s’han reduït a més de la meitat des de l’inici de la pandèmia

La corresponsabilitat de la ciutadania i l’excel·lent tasca de seguiment i control de l’atenció primària ha permès reduir un 60% les atencions presencials en aquest servei, per la qual cosa s’ha disminuït, també, la pressió assistencial i s’ha donat prioritat a aquells casos més greus. Aquesta reducció es deu bàsicament a les urgències més banals, aquelles que es podrien resoldre des d’atenció primària o amb una trucada al 061, la baixada de les quals ha estat d’un 70,1%.

La disminució de les atencions a urgències es deu a diferents factors: per una banda, per la responsabilitat de la ciutadania de fer un ús racional del sistema sanitari, amb un especial i destacat protagonisme de l’atenció primària i l’accés al 061; i, per l’altra, el neguit de la població de poder-se contagiar en cas d’accedir als centres de salut.  

També s’ha notat una reducció important pel que fa a les urgències de politraumatismes. La disminució de mobilitat de la població ha reduït la possibilitat de patir accidents, fet que s’ha traduït en una baixada del 83,3% d’aquests casos. En el mateix període del 2019 es van atendre un total de 60 urgències per accident de trànsit, mentre que aquest 2020 només n’han estat 10.

Mentre les atencions presencials al servei han disminuït, les atencions domiciliàries han augmentat. S’ha passat de les 66 que es van fer el 2019, a les 169 d’aquest 2020, i una quarta  part d’aquestes han estat respiratòries. Aquestes atencions ambulatòries que es fan al domicili són sempre en l’horari en què els centres d’atenció primària de la Garrotxa estan tancats, és a dir, durant les nits, caps de setmana i festius.

La reflexió i posterior priorització que aquests dies ha estat fent la ciutadania per accedir a les urgències hospitalàries demostra un alt grau de responsabilitat amb el sistema sanitari i de respecte al confinament i, en conseqüència, amb els professionals del sector.

Cal recordar a totes aquelles persones que presentin símptomes greus de manera aguda o per descompensació de la seva malaltia crònica que no esperin a anar al seu centre d’atenció primària o a urgències per por d’encomanar-se. Així com també tots aquells ciutadans que tinguin símptomes d’alguna patologia greu com ictus, infarts o sèpsia. Els centres sanitaris estan preparats per garantir la seguretat de l’atenció sanitària.

Divisió de les urgències hospitalàries

Des de l’inici de la pandèmia el circuit intern d’urgències es va dividir en dos espais: pacients amb patologia respiratòria i no respiratòria. Aquest mateix procediment es va seguir amb la sala d’espera, per tal de poder aïllar des de l’arribada qualsevol cas positiu de coronavirus fins que ho determini la prova corresponent –PCR-. Durant les sis primeres setmanes de la pandèmia s’han atès 530 urgències de pacients amb simptomatologia respiratòria, cosa que representa un 30% del total de les atencions que s’han fet al servei. Pels professionals d’aquesta àrea, tractar els pacients amb aquests símptomes ha suposat un augment de la dedicació, del temps, dels esforços i de les mesures de seguretat per tractar-los.

Per minimitzar riscos per a la població i els mateixos professionals, també s’ha reduït el nombre d’acompanyants al servei. En la majoria dels casos no es permet acompanyant al box amb l’excepció dels menors d’edat, persones dependents, pacients obstètriques o persones en final de vida.

Es preveu que es mantindran aquestes diferències de circuit, de les àrees i de la sala d’espera fins que el risc de contagi i d’un possible rebrot es minimitzin.