La fragilitat podria ser un bon predictor
de la recuperació funcional després
d’una fractura de fèmur en persones grans
Un estudi publicat a la Revista Clínica Española conclou que l’índex IF-VIG té bona capacitat predictiva per preveure el deteriorament funcional i el risc d’hospitalització un any després de la fractura.
L’estudi publicat a la Revista Clínica Española descriu que el grau de fragilitat valorat amb l’eina IF-VIG és el principal factor associat al deteriorament funcional i a la necessitat d’institucionalització després d’una fractura de fèmur en persones majors de 65 anys.
Es tracta d’un treball de Gemma Badosa, cap de Servei d’Atenció Intermèdia; Eva Ruiz, metgessa internista; Jordi Amblàs, professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i director d’Atenció Intregrada del Departament de Salut; i Joan Carles Trullàs, cap de Servei de l’Hospital Sant Pau. L’article analitza l’evolució clínica, funcional i social dels pacients durant els dotze mesos posteriors a la fractura i posa de manifest la importància d’identificar precoçment les persones amb més fragilitat per adaptar-ne el seguiment i les intervencions assistencials.
L’estudi, de tipus observacional i prospectiu, va incloure 150 pacients majors de 65 anys ingressats per una fractura de fèmur. Durant un any es va avaluar la seva autonomia per a les activitats de la vida diària, la qualitat de vida i la situació social.
Els resultats mostren una disminució significativa de la capacitat funcional al cap de dotze mesos i un lleuger empitjorament de la qualitat de vida. A més, el percentatge de persones que necessiten viure en un centre residencial augmenta del 15% abans de la fractura, al 35% un any després.
