Millores per reduir el soroll i potenciar el descans, de la mà de Sueñon
El son i el descans són uns elements bàsics per a la recuperació i la millora de la qualitat de vida dels pacients. Amb aquest objectiu, la Unitat d’Investigació en Cures de Salut de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid va iniciar un projecte d’investigació el 2015 i va posar en marxa Sueñon, una campanya de sensibilització entre professionals de la salut que vol fer extensiva a pacients i usuaris.
Sueñon proposa als professionals d’infermeria comprometre’s a aplicar certes mesures durant les “hores màgiques” (de les 12h de la nit a les 6h del matí) a les unitats d’hospitalització, com evitar la il·luminació innecessària a les habitacions i zones comunes, reduir-hi el soroll ambiental o programar l’administració de la medicació i les cures tenint en compte els períodes i les preferències de descans dels pacients.
En aquesta línia, i mitjançant la nova estructura de què disposa l’Hospital d’Olot des de finals del 2014, l’equip d’infermeria del torn de nit ja segueix una sèrie de pautes per millorar el descans i el son dels pacients hospitalitzats i els usuaris dels boxs del Servei d’Urgències: no encendre llums a l’entrar a les habitacions, mantenir els llums apagats al passadís principal (sistema automàtic), baixar el volum del timbre i el to de veu, utilitzar calçat que no faci soroll, tancar les portes de les habitacions sempre que es pugui o realitzar totes les activitats d’infermeria en una única ronda (constants, medicació, canvis posturals, ressopó…).
Aquest 2018 s’està implementant durant el torn de nit la substitució dels timbres per avisos o notificacions a un telèfon mòbil, habilitar tots els carros de medicació i material d’incontinència perquè no facin soroll i es pretén treballar sobre si cal repassar les pautes de medicació a les 4h de la matinada o les constants de tots els pacients hospitalitzats a les 6h del matí. Durant aquest any també es preveu fer una enquesta als pacients hospitalitzats per valorar els canvis i obtenir dades empíriques de l’aplicació d’aquestes mesures.
Aquestes mesures aconsegueixen un impacte positiu en la qualitat de vida dels pacients hospitalitzats, es minimitzen els efectes secundaris de la falta de descans i es col·labora perquè es produeixin canvis més duradors a les institucions sanitàries.