Memòries de la pandèmia:
2 anys del primer ingrés per Covid-19 a l’Hospital d’Olot
Demà, 16 de març, farà dos anys que va ingressar el primer pacient amb Covid-19 a l’Hospital d’Olot
Amb el lema “memòries de la pandèmia” es recullen les vivències d’alguns professionals de la Fundació
Toni Viñas era metge d’urgències de l’Hospital d’Olot, va viure la primera onada i part de la segona al servei. Després va emmalaltir, i va estar uns mesos a la UCI de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. A finals del 2021 es va reincorporar a l’Hospital com a metge adjunt al Servei de Medicina Interna.
“Va haver-hi un moment que la urgència es va buidar. On són els infarts? Els ictus? Molts problemes van desaparèixer, la gent no consultava.” “La gent que no ha emmalaltit o ha emmalaltit poc, crec que han d’estar molt esgotats”.
Irina Aguilar és farmacèutica. El servei de farmàcia durant la pandèmia va assumir el subministrament dels EPI’s, de gel hidroalcohòlic i, evidentment, dels medicaments relacionats amb el tractament del SARS-CoV-2. Unes tasques que van incrementar moltíssim el volum d’activitat a la farmàcia.
“Crec que el moment que vam ser més conscients va ser quan els EPI’s que normalment ens duraven un mes s’acabaven amb una setmana.” “el record més bonic és quan venia gent de casa seva a la farmàcia a portar qualsevol cosa que tingués a casa, una caixa de mascaretes o de guants, coses que ells creien que ens podien fer servei.”
Jordi Roig treballava a la cafeteria de l’Hospital d’Olot i amb l’arribada de la pandèmia el seu lloc de feina va canviar. La reducció d’aforament i d’horari de la cafeteria va fer que hi disminuís; en canvi, a la bugaderia la feina s’havia multiplicat. Es va reubicar a un servei desconegut per ell i on actualment està treballant.
“Es va recomanar la gent que es canviés el pijama a diari, que es dutxessin molt més sovint al centre. També es van haver de netejar més pijames i tovalloles del normal, unes tasques que han vingut per quedar-se i s’han anat col·locant en el dia a dia de la bugaderia”.
Isabel Vilardell és la metgessa de la unitat de salut laboral de la Fundació. És el servei encarregat de vetllar per la salut dels professionals. Durant la pandèmia, i encara ara, van fer la detecció i el seguiment dels casos positius entre els treballadors, així com tasques de prevenció, sobretot pel que fa a l’ús dels equips de protecció individual (EPI).
“Va ser progressiu, en un mes vam tenir més de 80 treballadors infectats, va ser dur.” “El personal sanitari té formació sobre els EPI en situacions d’aïllament, però potser ens faltava pràctica en aquell moment.” “Malgrat tot ens n’hem sortit, però hi ha algú que ha pagat alguna factura molt gran”.
Marcel Ortega és auxiliar d’infermeria a hospitalització. Durant la primera onada va estar a la unitat de llarga estada en un moment en què va haver-hi un brot de Covid entre els usuaris, a posteriori també ha treballat a la unitat 3 amb pacients Covid.
“Els pacients eren el nostre mirall, de treballar i estar per ells, i això ens va fer que totes les adversitats ens fessin més forts”. “Hi ha hagut moments de cansament físic però sobretot psicològic. Recordo el moment de poder treure’ns la roba i veure’ns. A vegades es feia un silenci, el recordo molt bé”.
Mercè Martín forma part de l’equip de neteja de l’Hospital. Treballa des de fa temps a la unitat 3, la que va acollir els pacients amb Covid durant la primera onada i, encara ara, està oberta per atendre pacients amb aquesta patologia. La tasca del personal de neteja ha estat imprescindible per fer front al virus.
“Estava i encara estic a la unitat de Covid, i en aquell moment vaig passar a ser una companya, vaig deixar de ser personal de neteja.” “Recordo molt bé un dia a urgències que ens van fer un aplaudiment a tot el personal de neteja, cosa que no ens esperàvem, va ser al·lucinant, realment érem tots iguals”.
Ester Barris és treballadora social de l’Hospital d’Olot. L’equip de treball social consta de tres persones que durant l’època de la pandèmia van assumir la tasca de mantenir el contacte entre els pacients ingressats i les seves famílies. Primer mitjançant les trucades i, més endavant, amb les videotrucades. Un sistema que ha vingut per quedar-se.
“Les famílies no podien venir a l’Hospital. Interpretar els silencis, el que et deien les famílies, facilitar el plor i les angoixes. Va ser un repte perquè ho fèiem a través del telèfon, no hi estàvem acostumats”. “A través de la tecnologia hem pogut mantenir les relacions socials. Nosaltres hem estat els ulls de les famílies”.
Upe Gonzàlez és infermera d’urgències i del SEM. Durant la primera onada les atencions a urgències van disminuir en picat i pràcticament només es tractaven pacients amb simptomatologia respiratòria. A més, a partir del mes de maig el servei va assumir els tres llits de semi crítics que fins aleshores havien gestionat des de l’àrea de reanimació de quiròfan.
“Molt de temps que pensàvem “no podrem, ens està superant”, però sempre hi havia algú que deia “vinga, que podrem i ho aconseguirem, ja estem en el camí”. “Em quedo amb la part de tota aquella gent que ens ha volgut cuidar”.
Gemma Badosa és metgessa internista, habitualment treballa a la unitat d’atenció a la cronicitat, però durant la primera onada va integrar-se a l’equip de medicina interna per atendre pacients amb Covid.
“No sabíem què ens trobaríem i ens pensàvem que quan entréssim a la unitat Covid agafaríem el virus immediatament. Recordo sobretot les infermeres i auxiliars, tan positives i valentes, llavors vaig pensar que jo també havia de ser-ho”.
Eva Arriola és administrativa a la recepció de consultes externes de l’Hospital d’Olot, un servei que d’avui per demà va haver d’anular pràcticament totes les visites presencials que es feien i on part de l’equip va haver de reubicar-se a les unitats d’hospitalització per atendre pacients amb Covid-19.
“De cop i volta trobar-te que només hi havia una auxiliar a consultes, nosaltres i la nostra cap”. “El problema va ser haver de refer totes les agendes, no sabies si aquelles visites que tu programaves al cap de tres mesos podria ser que s’haguessin de tornar a cancel·lar”.
Montse Coll és infermera de primària al CAP de Sant Joan les Fonts. Durant la primera onada les consultes de primària es van buidar i van començar a fer una cosa pràcticament impensable fins el moment: visitar telefònicament. A l’atenció primària l’impacte més fort els va venir a partir de la segona onada i amb l’arribada de la vacunació.
“Nosaltres treballem amb pacients crònics i vam haver-ho de suspendre i passar a atendre una malaltia totalment desconeguda per nosaltres”. “Tenim ganes que aquesta malaltia es comporti de forma lleu i poder el mateix percentatge de presencialitat que teníem fins ara. Perquè la majoria de gent que estem a primària és el que ens agrada, atendre la gent cara a cara. És molt diferent veure els ulls de la persona que et dona molta informació que no pas fer-ho per telèfon.”
Carme Muntada és tècnica de laboratori, un dels serveis de l’Hospital que més canvis va assumir durant la pandèmia. En unes primeres setmanes l’anàlisi de les PCR s’enviava a fer fora del centre, però de seguida es va equipar i formar el servei perquè poguessin fer-se aquí. El laboratori ha fet més de 25.000 PCR durant la pandèmia i actualment té capacitat per fer-ne fins a 700.
“L’abril del 2020 ens van començar a portar el primer aparell de fer PCR, va anar molt bé perquè vam agilitzar la resposta. Últimament tenim uns aparells molt més automatitzats, vas molt més ràpid”. “Diuen que a la vida s’aprenen coses noves i després de 35 anys puc dir que he après molt més”.
Joana Guitart és infermera de la UFISS, la Unitat Funcional Interdisciplinar Sociosanitària de la Fundació. Durant la primera onada de la pandèmia, com tants d’altres professionals, va posar-se a treballar a les unitats amb pacients Covid-19.
“És bona la plasticitat que hem demostrat tots plegats al canvi i això podem adaptar-ho, els canvis no són dolents. Hem après a posar-nos al lloc de l’altre, que hem de ser més propers. Tots necessitem de tots, n’hem tingut sort de serveis com bugaderia o neteja, perquè sense ells tampoc haguéssim pogut tirar endavant”.